Sara ha muerto

Hand Of Sorrow

Brindem per l’estella,

una estaca entre les costelles.

Brindem per l’espant que ha de venir

i els llibres-pols

i els carrers desèrtics.

Brindem per l’odi i el desig

que s’agafen de la mà en les tenebres.

Un fred se’m lliga als ossos

i entorpeix la mà que vol escriure.

M’entra com una dalla als pulmons

i em provoca un alè mortífer.

Em cou la brutícia d’ entre els dits

caiguda del llapis-miniatura.

Em perdo en la metàfora del foc,

no ha vingut per salvar-nos?

On seré demà al matí?

Se m’hauran emportat?

Tinc la paciència de l’infant

que es consumeix com una mentida

d’ulls lluents.

He tastat la mort de l’espectre.

I ara, què?

The Heart Of Everything

Confons l’esclat de la derrota

amb la fugida del destí.

Tems la pluja i l’absència

fent reverències a l’Ésser

(que no et deixarà de ser estrany).

Respires sutge i jeus al fang

i entrelluques un salvatge

vestit de pells humanes

que dansa amb l’oreneta.

El vol de l’au deixa un rastre

de putrefacció i oblit.

T’alces i corres pel desert

presentant-te davant l’infinit

com si no haguessis comès cap pecat.

Et buides de somriures

i rialles rogalloses,

no te’ls podràs emportar allà on vas.

Allà on vas

no hi ha el mateix futur,

no hi ha victòries ni enemics

i les mans s’agiten a la sorra

que se les empassa sense remordiments.

Our Solemn Hour

El cristall fred de la pluja seca

s’esberla quan cauen les carcasses dels valents.

Amb un ull vigilo els sepulcres, i amb l’altre,

l’horitzó vermell.

Tens els cabells esbullats i l’esguard envelat,

regalimes llànties de silenci.

Allò que et feia basarda t’ha embolcallat de planys:

jeus immòbil.

Els botxins encaputxats són preses de la fulla,

les despulles de la pugna engalanen l’esplanada.

El món calla, i ningú no se n’adona

de l’absurditat dels corbs.

Frozen

Tenim les mans imantades

i el cor gelat per por del foc.

Els crits ens trencaran les oïdes,

l’encens ja ens ha atordit els sentits.

Sords, cecs, muts i amb els genolls ensangonats

no gosem moure’ns ni un centímetre

no fos cas que caiguéssim a l’abisme

del que ens estan parlant.

Veig una dansa de paraules i ciris

d’un malalt tancat en una casa gran.

Ens manlleva l’esperit amb promeses buides

i el vomita quan creu que no el podem sentir.

Les nostres preguntes perden la resposta apresa

en un remolí d’exaltació folla

que ens deixa esbufegant pel fum de la felicitat,

d’un gust oliós i sense festa.

Tant de bo ens deslliuressin d’aquest turment antic.

What have you done?

Ens hem aplegat com fills d’una mateixa onada

i ens hem mogut a l’uníson, automatitzats.

Ens han segellat el seny amb cadenes de ferro

per no preguntar.

Les mil mans presents s’han aixecat sense cap dubte

i hem ballat els passos que ens havien ensenyat.

Hem fet la reverència amb una sola esquena,

tal com han manat.

A contracor he fet el camí amb idèntics passos,

perduda en la ignorància de tots els meus companys,

i quan hem vist l’enemic hem tornat a inclinar-nos,

llestos per matar.

The Howling

Els extrems estan tacats de sang,

bruts per culpa de l’escomesa,

tancats a la paraula.

L’espelma caiguda ha inflamat els esperits

que fan gemegar l’acer

però  foc no els escolta.

Els difunts fan sonar els cascavells

i els moribunds les campanes

i vosaltres feu cridar els timbals.

Perseguiu a qui ha robat el temps

fent explotar els vostres neguits

en una pluja de navalles.

Ell corre sobre les vostres tombes

les que us xuclen si el seguiu,

els forats de terra seca.

Us ha pres l’alè o li heu donat vosaltres?

No sabreu ni quan tanqueu les parpelles

per última vegada.

"The Heart of Everything" és una sèrie de poemes que vaig escriure escoltant el disc de Within Temptation que porta aquest nom. El títol és el nom de la cançó en concret. Els que publico avui, varen ser escrits aquest gener.