El cristall fred de la pluja seca
s’esberla quan cauen les carcasses dels valents.
Amb un ull vigilo els sepulcres, i amb l’altre,
l’horitzó vermell.
Tens els cabells esbullats i l’esguard envelat,
regalimes llànties de silenci.
Allò que et feia basarda t’ha embolcallat de planys:
jeus immòbil.
Els botxins encaputxats són preses de la fulla,
les despulles de la pugna engalanen l’esplanada.
El món calla, i ningú no se n’adona
de l’absurditat dels corbs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada