Tenim les mans imantades
i el cor gelat per por del foc.
Els crits ens trencaran les oïdes,
l’encens ja ens ha atordit els sentits.
Sords, cecs, muts i amb els genolls ensangonats
no gosem moure’ns ni un centímetre
no fos cas que caiguéssim a l’abisme
del que ens estan parlant.
Veig una dansa de paraules i ciris
d’un malalt tancat en una casa gran.
Ens manlleva l’esperit amb promeses buides
i el vomita quan creu que no el podem sentir.
Les nostres preguntes perden la resposta apresa
en un remolí d’exaltació folla
que ens deixa esbufegant pel fum de la felicitat,
d’un gust oliós i sense festa.
Tant de bo ens deslliuressin d’aquest turment antic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada