Ens hem aplegat com fills d’una mateixa onada
i ens hem mogut a l’uníson, automatitzats.
Ens han segellat el seny amb cadenes de ferro
per no preguntar.
Les mil mans presents s’han aixecat sense cap dubte
i hem ballat els passos que ens havien ensenyat.
Hem fet la reverència amb una sola esquena,
tal com han manat.
A contracor he fet el camí amb idèntics passos,
perduda en la ignorància de tots els meus companys,
i quan hem vist l’enemic hem tornat a inclinar-nos,
llestos per matar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada