Hand Of Sorrow

Brindem per l’estella,

una estaca entre les costelles.

Brindem per l’espant que ha de venir

i els llibres-pols

i els carrers desèrtics.

Brindem per l’odi i el desig

que s’agafen de la mà en les tenebres.

Un fred se’m lliga als ossos

i entorpeix la mà que vol escriure.

M’entra com una dalla als pulmons

i em provoca un alè mortífer.

Em cou la brutícia d’ entre els dits

caiguda del llapis-miniatura.

Em perdo en la metàfora del foc,

no ha vingut per salvar-nos?

On seré demà al matí?

Se m’hauran emportat?

Tinc la paciència de l’infant

que es consumeix com una mentida

d’ulls lluents.

He tastat la mort de l’espectre.

I ara, què?