A tu no t’agraden els impossibles,
no perds el temps amb forces invisibles.
Jo no sóc més que boira al teu voltant,
no em pots permetre ser res important.
Les fletxes del destí són invencibles
podríem complir somnis increïbles,
però entenc que el temps se’ns endú pel
davant
i et pots ferir de mort tot recordant.
Em dol que no et deixessis perseguir,
perquè, si demà s’acabés el món,
nosaltres no hem donat tot el que som.
Com rosada, m’esvairé al matí,
però tal com jo, s’esvairà tothom
i tu et quedaràs sola en un segon.
