Que guardin el secret les tapes negres; que ningú parli del que s’ha dit. És més important sentir la vida, alçant–se contra un mar de sofriments i enllestint–los lluitant. Els dards de la fortuna ens han afavorit, i ens han fet la celebració molt menys pesada del que era.
Estem a l’octubre, al mes on passa tot, però els dies maleïts semblen cosa del passat. Abans, eren temps de trencament; ara, de reconciliació. Tot ha estat molt inesperat, estrany i com tret d’un altre univers. El que és desconegut ens confon més encara... però el camí comença a estar clar.
No us perdeu entre les fulles, mireu com el bosc immens es sacseja de delit pel riu que l’ha envaït. És la cosa més bonica que he vist mai.
